dimecres, 21 de juliol del 2010

escrit en el cos



i la carn es va fer verb
per narrar la nostra història.
Amb fresca tinta de triperia fina
vas bordejar els contorns de la realitat
pensant que seria un bon aïllant natural
i que aquella no ens podria engolir mai.

Però la carn és finita
i la carn vol carn
sense saber-ne res de l’eternitat.
Un cos rere l’altre
per tapar els forats, clivelles i juntures
i tot i així no arribar-hi mai.

Ni tot el desordre ni l’anarquia
bastarien tampoc
per recol•locar tots els ossos
falanges, cartílags i muscles
d’aquesta història
ni per aturar les ganes de disseccionar-la.

Ni les pols ni els sòlids
amb la seva fúria barbitúrica
ni l’ofec del fum engolint-nos, atònits
ni el tsunami de l’oblit alcohòlic.

Ni les cartes llençades
sobre l’antic llit del caliu
ni la finestra mig tancada
a l’hora de la migdiada
ni l’aixopluc més ferm
en tempesta desfermada.

Ni l’onada de la mar més càlida
ni la flaire perfumada
de la teva darrera besada
ni el suc melós
que et soia entre les cames
ni tots els desitjos
de revolta projectada
que s’entreteixeixen per cosir-te els vestits
i cobrir-te tanta desvergonya consumada

cos savi



l’aigua de pluja m’arrela al pit
i m’anega tota esperança material
de tornar-te a veure
però de nou em sorprenc
amb aquest cos tan savi
que a la primera de canvi
sap on s’amaga la certesa
dels cossos que ha conegut
en l’extensió dels dies
i la profunditat de les nits.

Pareix mentida
que en sàpigues tan poc
tu, d’això. Maldestre com ets
en les arts de l’endevinació
no em vas veure venir
les ànsies de castrar-te
de tallar-te de cop
aquesta ombra de mascle
que et seguia a totes bandes
impedint-nos la més mínima intimitat
i empastifant-nos els llençols
de sobredosis de testosterona.

Jo hagués volgut una altra cosa.
Però com fer-t’ho saber
si només parlàvem de tant en tant
i de forma atzarosa la mateixa llengua?
Fins que vam coincidir
en la continguda plenitud
de l’esponerós cunnilingus
i tu et vas preguntar
–abans de tornar-te a capbussar
en l’avenc de la luxúria–
on havia estat tot aquest temps.

I ara que tot això s’ha acabat
i que de retruc et vaig retrobant
em maleeixo per tot
el que t’he ensenyat
i perquè ho vagis repartint
en classes particulars
en domicilis aliens
a preu de cost
tan fàcilment

dimecres, 14 de juliol del 2010

Boda




Amb dos mesos de retard, el poema de la boda d'en Dani i n'Esther:


ara que l'amor us ha empés l'un a l'altre
i sense concessions uns dau
rebeu i doneu
en aquest gest
fins a l'extrem del revolt
i davant tots nosaltres
sabeu
que ell busca
la metamorfosi dels contraris
més que el sossec estàtic.

Axí que no us deixeu
prendre per l'artifici:
doneu benvinguda al cel clar
però no siau esquerps
al tro i a la tempesta
perquè no són sino una excusa
per furgar en els plecs
de tot allò que us uneix.

Els vostres cossos
permeteu sacsejar
pel màxim nombre de notes
des de la cançó de bressol més calma
fins a les composicions més ossades
en la sinfonia dels dies que passen
sense tèmer l'esclat del goig
en fregar les notes més altes.

Deixeu-vos portar passió enllà
com la llengua del volcà roent
es vessa pel pendís de la muntanya
quan s'ha despert el volcà rugent
o si, de sobte
us sentiu atrapats pel preàmbul del gel
recordeu que fins el glaciar més ferm
per l'emoció es fon en tremolós abaltiment.
Però si la malastrugança us paralitza
fent-vos dubtar en les cruïlles del camí
penseu que una sola mirada bastaria
per redreçar-vos l'esperit.

I, arribats aquí
què més se us pot dir?
Que no us facin por els contraris
que no defugiu la confronta
que no eludiu l'atracció per l'adversari
perquè en ell trobareu
amic fidel, lleial complementari.

Ara que l'amor
us ha empés l'un a l'altre
i sense concessions us dau
rebeu i doneu
en aquest gest
fins a l'extrem del revolt
i davant tots nosaltres
sabeu
que res no satisfà tant
a la gent que estimeu
com compartir amb vosaltres
aquest moment

dilluns, 5 de juliol del 2010

Mis 5 batallas

Aquest divendres 9 a les 20'30 a l'auditori gran del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison es projecta el documental Mis 5 batallas, que inclou quatre poemes de El poder del cuerpo: "Endreço les peces" i "Retallo paraules boniques" de Gemma Gorga, "La cicatriu" de la meva estimada Maria-Mercè Marçal i "Tetralogia de la caiguda - IV" de jo mateixa. Ja us podeu imaginar quin gran honor representa!
El documental promet molt: narra la història real d'una adol·lescenta amb obesitat mòrbida i artritis juvenil que passa per 5 operacions: una per reduir l'estòmac i 4 per, un cop aprimada, treure la pell sobrant de les extremitats. De manera que es centra en la problemàtica relació entre cos i identitat.
L'entrada és lliure, animeu-vos!